Dudas por whatsapp

Cuéntanos qué necesitas y te respondemos lo más rápido posible.

Consulta rápida whatsapp
Mi cesta
0,00 €
0item(s)

You have no items in your shopping cart.

Product was successfully added to your shopping cart.

On es va inventar el torró?

Història y orígens del Torró


Torró y Massapà són dos productes elaborats a base d'ametles i sucres l'origen dels quals es remunta a segles i segles arrere. Es presumeix que ja en l'època grega es preparava una pasta composta per fruita seca (ametla principalment) i mels, la qual servia als esportistes grecs com a producte energètic per a participar en les Olimpíades.

Més recentment, s'han constatat dades històriques que asseguren que el torró ja existia en la vila de Sexona (actual Xixona) en el segle XVI. Els àrabs van ser els que van introduir aquest dolç, i així ho reconeix el Consell Regulador de les Indicacions Geogràfiques Protegides del  Torró de Xixona i Alacant

Malgrat tot, existeixen diferents versions sobre l'origen del torró. Unes fonts afirmen que el torró va sorgir després d'un concurs proposat pels àrabs en el qual es tractava de buscar un aliment nutritiu que es conservara en bones condicions durant una llarga estada i que fóra transportat fàcilment pels seus exèrcits sense perill d'intoxicació.

Altres fonts, no obstant això, afirmen que el torró va sorgir gràcies a l'elaboració per part d'un artesà de Barcelona, cognomenat Turró, el qual va realitzar un aliment amb matèries primeres abundants de la regió que seria un recurs indispensable en èpoques d'escassetat i fams. Els defensors d'aquesta versió deriven en què el nom de torró naix del cognom d'aquest artesà. Aquesta versió, malgrat la seua aparent senzillesa, és la menys recolzada.

El carismàtic xixonenc, Fernando Galiana, qui va dedicar molts anys de la seua vida a aquests estudis, estableix que la paraula torró procedeix de "torrat", que era una mescla de mel i fruita seca que es coïa directament en el foc per a donar una massa consistent i fàcil de manejar. Existeixen més versions, però aquestes són les més expandides.

 

La historia del turrón

La legenda del torró y la princesa


A Xixona, existeix fins i tot una llegenda que ens narra, a manera de conte, com es va originar el torró:

“Per aquells temps, el Rei va contraure matrimoni amb una princesa escandinava, per la qual cosa aquesta va haver de vindre a aquestes terres deixant arrere el seu fred país d'origen. La princesa es va sentir molt trista al no poder gaudir dels bells paisatges del seu país plens de neus perpétuas. El rei, desesperat per veure a la nova reina decaiguda, per a evitar la seua tristesa, va tindre la idea de plantar per tots els seus territoris, al voltant del castell, milers d'ametlers. D'aquesta manera, quan els ametlers van florir, van sembrar el paisatge de tonalitats blanques, de tal manera que tot semblava nevat, i la princesa va tornar a recuperar la seua felicitat. Els habitants de Xixona, a partir d'aqueix moment, van aprendre a recollir els fruits dels ametlers i a tractar-los, elaborant així les primeres mostres de torró i derivats. ”

I així acaba la llegenda... Hi ha altres ciutats com Toledo en les quals també es tenen referències històriques de l'elaboració de torró i massapà, a pesar que Xixona s'erigeix com la ciutat del torró i documenta històricament el seu origen.

De tots és sabut que el consum de torró pràcticament es redueix a les dates nadalenques. Respecte a aquest tema, cal destacar un llibre de Francisco Martínez Montiño titulat “CONDUCHOS DE NADAL”, que data de 1584. El seu autor era el cap de cuines de Felip II i en ell es reflectia ja el costum de menjar torró en les dates nadalenques ja en el segle XVI.

 

La historia del turrón

La majoria de fàbriques de torró centren la seua major producció en els mesos previs a Nadal (generalment, des de Setembre a Desembre) per a poder proveir a Espanya i resta del món (el Japó, els EUA, Cuba, Veneçuela, l'Argentina, Costa Rica, França, Alemanya, etc.) de l'anhelat i esperat dolç de Nadal. La resta de l'any moltes d'elles tanquen les seues portes alhora que esperen l'inici de la nova campanya.

¿Cóm se fabrica el torró artesá? 


Cal ressaltar que el torró és un producte molt natural, ja que solament porta ametla torrada, mel pura d'abella, sucre i clara d'ou. En un primer moment, el torró es fabricava sense sucre, només amb mel pura d'abella, ja que aquest aliment no estava comercialitzat. Va ser en el segle XX quan es va introduir en les formulacions de manera més habitual sobretot amb l'auge d'aquesta indústria a Cuba, on molts jijonencos van muntar les seues fàbriques i on aquest dolç típic nadalenc és molt popular, fins i tot en els nostres dies durant l'era Castro on aqueixes factories van haver de tancar.

En l'elaboració del torró també va suposar un gran canvi tot el que ens va portar la Revolució Industrial. L'ús del vapor, de les calderes i de maquinària suposo que definitivament, durant el segle XX aquest dolç típic es fabricara en grans quantitats i arribara a totes les parts del món, sobretot a Llatinoamèrica on existeix gran tradició per les similituds culturals, la migració, el clima, etc. (encara que a l'Argentina, per exemple, es consumeix a l'estiu, amb calor, alguna cosa inpensable a Espanya).

A Xixona existeixen màquines especials dissenyades precisament per a donar la textura tan especial que té el dur i sobretot el bla. Tenim com a màquines fonamentals els molins de pedra, el boixet i les mecàniques.

El boixet


Potser és la màquina més estimada pels torroners ja que en ell es fabrica el torró bla, el de Xixona, que és precisament la ciutat d'origen de tots els torroners artesans. És una màquina on s'introdueix tota la mescla triturada de l'ametla torrada, mel, sucre i clara d'ou, que és passada diverses vegades pels molins de pedra perquè agafe la textura més fina possible i així es mesclen aquests ingredients de la manera més compacta.

Té la peculiaritat que està calenta (generalment per les calderes de vapor que li fan calor) de manera que la mescla no es fa en fred. La calor fa que tots els components, especialment la humitat de l'ametla i la mel, es compacten per a donar aqueixa textura i forma tan característica.

A més, té una espècie de morter gran que, sense parar, remou la mescla. El millor és veure-ho en vídeo:

Les  mecàniques

En ella es fa la mescla de la mel, clara d'ou i ametla per a fer el torró dur o d'Alacant. Amb les pales es mescla i es trau a altres envasos per al seu refredament.

mecanica, maquina para hacer turron

Pots veure ací també el que fa el melero amb la mel en aquestes màquines: 

  

Aquí tens més informació sobre la fabricació del Torró

La crisi del torró als 90

Entre els problemes principals que presenta aquest sector estan l'estancament del mercat i la falta de mà d'obra. Cal destacar que a principis dels 90 el sector va patir una greu crisi que va portar a la fallida a grans empreses capdavanteres i va posar en dificultats a d'altres, amb el conseqüent acomiadament de centenars de treballadors i la desestabilització d'aquesta economia. Actualment, la situació ha millorat i les xifres indiquen un augment en la producció i en els recursos. Aquesta palpable recuperació del món torroner ha alleujat a centenars de famílies de Xixona el manteniment de les quals depenia exclusivament de la temporada del torró.

La historia del turrón

Venda de torró en els portals de les cases

Al llarg de molt de temps, sobretot a la fi del segle XIX i principis del XX, moltes altres famílies xixonencas es van anar a vendre torró en tota Espanya (Madrid, Barcelona, Maó, Màlaga, València, Oviedo, Bilbao, Figueres, Badalona, Tarragona...) amb les dificultats que això suposava per a l'època. Arribaven amb els carrets carregats i tractaven de vendre totes les seves mercaderies per a tornar a Xixona amb el manteniment guanyat.

Conforme el negoci anava prosperant, era bastant típic muntar les botigues de torró en els portals de les cases cèntriques de la ciutat. Avui dia, encara existeixen negocis centenaris que han mantingut la tradició de vendre torrons i massapans en aquests portals antics i gairebé derruïts, i fins i tot obtenen majors vendes en ells que en noves botigues muntades a posteriori.

Seguint amb la tradició jijonenca, la majoria d'aquests negocis que inicialment eren de torró, han derivat també en venda de gelats, encara que al contrari també ha ocorregut.

 

L'anècdota de "L'oncle Ostrolica"

 A manera d'anècdota podem contar la història del "tio Ostrolica", torroner jijonenco a Barcelona, qui apurat pel mal temps que va portar al fet que la gent no sortís al carrer a comprar, va decidir córrer una aventura per a poder vendre tot el torró que li quedava. Es va dirigir cap al port i es va embarcar amb destinació desconeguda.

Al cap d'uns mesos va tornar al seu Xixona natal, on li esperava el seu família. Quan li van preguntar que on havia estat, només va saber respondre el que havia sentit perquè en aquest lloc no entenia el que les seves gents deien: va dir que havia estat en Ostrólica o una cosa així.

Definitivament, havia estat a Austràlia, ni més ni menys.

La historia del turrón

Torró i xocolata online

Com tots sabem, les coses han canviat, i avui podem  comprar xocolates  i torrons des del palmell de la nostra mà, per Internet, i rebre'ls a casa acabats de fer en pocs dies. Aquesta web fa enormes esforços per aconseguir-ho. Per això, regalem les despeses d'enviament (per comandes superiors a 20€), i els enviem a tota Espanya (península, Illes), Europa i alguns països permesos. Has provat alguna vegada a comprar torró per internet? Si t'animes, utilitza el següent cupó en el carret de la compra de la nostra botiga online. El codi a ficar és: portesgratis

Si vols saber més sobre el torró i Xixona aquí tens mes informació relacionada:

Nadal a Xixona

História de Xixona

Economía aXixona

Socio-cultura a Xixona

 

Venta de turrón en los portales de las casas

A lo largo de mucho tiempo, sobre todo a finales del siglo XIX y principios del XX, otras muchas familias jijonencas se fueron a vender turrón en toda España (Madrid, Barcelona, Mahón, Málaga, Valencia, Oviedo, Bilbao, Figueres, Badalona, Tarragona...) con las dificultades que ello suponía para la época. Llegaban con los carritos cargados y trataban de vender todas sus mercancías para volver a Xixona con el sustento ganado.

Conforme el negocio iba prosperando, era bastante típico montar las tiendas de turrón en los portales de las casas céntricas de la ciudad. Hoy en día, todavía existen negocios centenarios que han mantenido la tradición de vender turrones y mazapanes en estos portalitos antiguos y casi derruidos, e incluso obtienen mayores ventas en ellos que en nuevas tiendas montadas a posteriori.

Siguiendo con la tradición jijonenca, la mayoría de estos negocios que inicialmente eran de turrón, han derivado también en venta de helados, aunque al contrario también ha ocurrido.

La anécdota de "El tío Ostrolica"

A modo de anécdota podemos contar la historia del "tio Ostrolica", turronero jijonenco en Barcelona, quien apurado por el mal tiempo que llevó a que la gente no saliera a la calle a comprar, decidió correr una aventura para poder vender todo el turrón que le quedaba. Se dirigió hacia el puerto y se embarcó con destino desconocido.

Al cabo de unos meses regresó a su Xixona natal, donde le aguardaba su família. Cuando le preguntaron que dónde había estado, sólo supo responder lo que había oido puesto que en este lugar no entendía lo que sus gentes decían: dijo que había estado en Ostrólica o algo así.

Definitivamente, había estado en Australia, ni más ni menos.